ELS MUSEUS D’ETNOLOGIA DE CATALUNYA PORTA OBERTA A LA CULTURA I FORMES DE VIDA CONTEMPORÀNIES.

En aquesta comunicació fem una anàlisi sobre els museus que tracten la realitat cultural de la nostra societat, ja sigui des de la perspectiva històrica o present. S’ha considerat al conjunt de museus territorials, com a museus que tracten l’evolució cultural i les formes de vida, més que no pas els fets i els personatges històrics, S’analitza fins a quin punt, aquests museus que podem considerem etnològics, independentment de si porten incorporada aquesta denominació al seu nom, recullen la cultura i les formes de vida contemporànies de la seva comunitat o s’han refugiat en un còmode relat de la història cultural que no arriba al present i per tant és menys compromès políticament i social. Considerem que recullen aquesta òptica quan el tractament és generals, no només en alguns aspectes. És dir que incorporen els trets suficients per caracteritzar la cultura contemporània. Els museus d’art contemporani parlen del pensament contemporani, incorporant una perspectiva plàstica, però no de la seva cultura en conjunt, ni de les seves formes de vida.
Són varis els nivells tractats per detectar fins a quin punt aquest museus incorporen aquesta visió i aquest anàlisi.
• Un aspecte bàsic és l’estudi de les noves incorporació de tota mena d’objecte, usats per les persones en els darrers 10 anys, a les seves col·leccions. En aquest aspecte els nostres museus, fora excepcions, han incorporat pocs elements (hi ha poc patrimoni material o immaterial recollit sobre la població immigrada, sobre la societat queer, quant a gènere s’ha avançat una mica més, però no excessivament, sobre moviments artístics populars, sobre economia, política...).
• Un segon aspecte són les activitats realitzades. Aquí és on es reflecteix més l’atenció a la formes contemporànies de cultura i de vida. Aquí veurem com la majoria d’aquests museus atenen aquesta visió
• Un tercer punt són els discursos museogràfics. Aquí també s’han renovat les propostes gràcies a les noves tecnologies audioguies amb imatge i àudio visibles amb codis QR, realitats augmentades i realitats virtuals... Segurament que la IA donarà més possibilitats de musealitzar amb efectisme aquesta complexa realitat present. Tanmateix, observem que no ha comportat grans canvis en les presentacions expogràfiques tradicionals dels nostres museus.
• Finalment hi ha un altre aspecte més minoritari que són els projectes de recerca o projectes socials que endeguen alguns museus, Evidentment els que tenen més muscle econòmic poden avançar més en aquesta línia.
Com dèiem al començament la museologia territorial (antics museus locals i comarcals) i ara també la museologia social avancen en la línia de documentar la contemporaneïtat. En plantejar museus més accessibles i inclusius, inevitablement fa que dirigeixin la mirada, no només a la representació de la història cultural, sinó també a la representació de la cultura contemporània des de l’òptica local o territorial.