Pensant l’agència en la metodología de les produccions narratives. Una reflexió a través dels feminismes decolonials.

La metodologia de les produccions narratives, proposada per Balasch i Montenegro el 2003, sorgeix com a resposta a dues preocupacions metodològiques: l'aposta pels coneixements situats i la incomoditat d'encarnar una acadèmia extractiva que exerceix la violència cap a les poblacions. A partir d'entrevistes amb els participants, s'elaboren textos consensuats o narratius que serviran com a font de coneixement tècnic per a la investigació. Els participants poden modificar el text tant com crear i per tant decidir què queda escrit i què no. El text sol ser posteriorment fet públic com a document teòric sobre un fenomen en concret. D'aquesta manera, s'intenta resoldre un desequilibri de poder entre investigador i participant present a la investigació tradicional així com fomentar l'agència dels participants. Tanmateix, la promesa de l’agència no es compleix. Desdibuixar les relacions de poder en la investigació, encara que sigui feminista, és una tasca complexa.
A partir de l'experiència amb narratives en una investigació doctoral amb activistes LGTBI+, transfeministes i queer al context de Catalunya, aquesta comunicació pretén entrar en conversa sobre les relacions de poder en la investigació qualitativa. A partir d’una mirada feminista decolonial es reflexiona sobre el privilegi del gènere com a lloc de subordinació en les epistemologies feministes. Finalment, l'apòria de l'hospitalitat s'introdueix a la conversa per discutir la relació entre investigadora i participant en l’elaboració de la narrativa. Això permet aprofundir en els efectes de la matriu colonial de poder en la metodologia de les produccions narratives i, per tant, el problema de l'agència dels participants.