| Abstract | Una de les manifestacions culturals que permet copsar de primera mà la tensió dialèctica entre ciència i religió és el fenomen del curanderisme, caracteritzat per atendre els patiments tant del cos com de l’ànima i d’establir una relació de continuïtat entre l’esfera biològica i la social. La tensió que aborda aquest simposi es pot veure, d’una banda, i seguint al metge i antropòleg Xavier Granero (1998), amb la penetració ideològica del propi model científic sobre els sabers mèdics populars, la qual va donar com a resultat l’aparició de les Medicines Alternatives i Complementàries amb la seva recerca de cientificitat. I, de l’altra, amb la influència dels “nous imaginaris culturals” (Prat, 2012) sobre les creences religioses del curanderisme, basades amb el model de curació per intervenció divina on els sanadors/es es consideren instruments de Déu per a curar, o bé amb l’ús de les oracions i de les entitats del panteó catòlic per afavorir l’èxit de la curació. Les bases ideològiques que componen les espiritualitats New Age estan formades pel sincretisme i hibridació tant de les corrents esotèriques de finals del XIX (amb exponents com el científic suec Swedenborg i la seva descripció minuciosa del món espiritual, el metge alemany Anton Mesmer i la seva teoria del magnestisme animal o bé l’espiritisme del mestre francès Allan Kardec, el qual buscava explicar els fenòmens paranormals en clau científica), com de les espiritualitats orientals arribades a Occident a la dècada dels seixanta del segle XX, amb conceptes tant populars en l’actualitat com evolució espiritual, karma, reencarnació, aura, vibracions o camp energètic.
La comunicació parteix d’una recerca doctoral que té com objecte d’estudi el fenomen del curanderisme a les Terres de Ponent (Lleida). L’etnografia s’ha basat amb entrevistes en profunditat a especialistes i usuaris del territori, amb observacions participants en sessions de sanació i amb l’assistència a xerrades relacionades amb l’àmbit de les teràpies naturals i de les espiritualitats New Age.
En aquest context, el curanderisme es caracteritza per ser un espai de confluència entre dues dimensions escindides per la Modernitat: salut i espiritualitat, el qual ha estat analitzat per les antropòlogues Cornejo i Blázquez (2013) a través del concepte “ambient holístic” de Heelas i Woodhead (2008). Aquesta intersecció entre elements terapèutics i espirituals es veu, per exemple en la forma com les especialistes de Ponent anomenen el que fan: "la sanació espiritual" o bé en com s'identifiquen algunes d’elles: "guies espirituals".
Les sanadores comenten que cada cop es troben més persones que acudeixen a les seves consultes buscant respostes a les seves inquietuds existencials i que no esperen tant que aquestes les curin sinó que els hi donin les eines i els coneixements per a descobrir quin és el seu propòsit de vida, com poden afavorir la seva pròpia sanació, quins lligams i influències té el món espiritual sobre les seves vides, què passa després de la mort, etc. Parlen d'aquestes qüestions en termes de "despertar espiritual" de les persones que les visiten.
Si quelcom ha mostrat aquesta investigació és la impossibilitat d’establir límits clars entre ciència i religió. La pràctica del curanderisme es caracteritza per desbordar tot pensament dicotòmic i per configurar-se com un espai d’articulació i connexió entre diferents formes d’atenció i de concepció del món, el cos i la persona que inclouen elements tant del saber i la pràctica biomèdica com de les espiritualitats New Age.
Bibliografia
CORNEJO VALLE, Mónica i BLÁZQUEZ RODRÍGUEZ, Maribel (2013) “La convergencia de salud y espiritualidad en la sociedad postsecular. Las terapias alternativas y la constitución del ambiente holístico” a Revista de Antropología Experimental, 13: 11-30.
GRANERO, Xavier (1998) “El fenómeno del curanderismo urbano” a Trabajo Social y Salud, Núm. 29: 201-213.
HEELAS, Paul i WOODHEAD, Linda (2008) The Spiritual Revolution. Why religion is giving way to spirituality. Oxford, Blackwell.
MARÍN, Dolors (2018) Espiritistes i lliurepensadores. Dones pioneres en la lluita pels drets civils. Barcelona, Angle Editorial.
MARTÍ i PÉREZ, Josep (1992) La medicina popular catalana. Barcelona, Labor.
PRAT, Joan (Coord.) (2012) Els nous imaginaris culturals. Espiritualitats orientals, teràpies naturals i sabers esotèrics. Tarragona, Publicacions Universitat Rovira i Virgili.
|
|---|
