| Abstract | Aquesta comunicació s’emmarca dins d’una recerca qualitativa sobre violències domèstiques de gènere a tres localitats de la regió administrativa de Ziguinchor, al Sud del Senegal: Oussouye, Ziguinchor i Kafountine. A través d’aquesta investigació, que encara està en procés, volem analitzar els conceptes de Sutura i Muñ en aquesta zona de la Baixa-Casamance. Val a dir que aquests conceptes poden ser extrapolables a d’altres zones del Senegal i, fins i tot, del continent africà. Segons el diccionari wòlof (Diouf, 2003), Sutura significa “discreció; respecte de la vida íntima, acordar a algú el favor de la discreció, viure decentment”. També s’hi associa el pudor, la modèstia, la privacitat, guardar les aparences, fer veure que tot va bé i la protecció. Per altra banda, Muñ significa “sostenir, suportar les dificultats estoicament (també el dolor), mostrar tolerància, fortalesa, indulgència, paciència, resiliència, no expressar sentiments i emocions”, etc., unes virtuts molt valorades que, associades a la Sutura, condiciona la gestió de situacions dures, com poden ser casos de violència.
Amb els termes Sutura i Muñ, al Senegal es designa la manera més senzilla de tractar un problema. Els altres grups ètnics de la regió també compten amb conceptes propis per expressar el mateix significat, com ara els joola, manding o fulbé, grups entrevistats a la recerca.
Els dos termes tenen un protagonisme important quan parlem de violències domèstiques de gènere, siguin aquestes físiques, psicològiques, econòmiques o sexuals, la major part d’elles intrafamiliars (com l’incest, entre d’altres). En la majoria de casos, la víctima calla, presta silenci i no denuncia per tal d’evitar el trencament de la unitat familiar (d’identitat i de pertinença) i/o per inoperància de les estructures estatals.
Tradicionalment, aquests conceptes tenien l’objectiu de protecció individual i grupal. En el sistema regulador dels conflictes d’un matrimoni, per exemple, era cabdal la figura de la sogra i de la resta de dones de la seva edat de la família d’acollida; tenien un rol de model per la jove acabada de casar. Elles s’ocupaven de guiar-la en el seu nou rol d’esposa i de mare en un context familiar nou. Per altra banda, quan una dona experimentava una situació complexa, o Muñ, concepte que s’associa a quelcom desagradable, una situació difícil, etc., tenia aliades com les germanes del marit, les quals tenien la funció de reafirmar els llaços familiars i podien intervenir al seu favor si succeïa una situació injusta cap a ella. Actualment, tot i la tendència modernitzadora de l’Estat senegalès i les polítiques d’igualtat de gènere i de protecció dels drets de les dones, seguim trobant aliances col·lectives ben funcionals davant les diverses formes de violències, així com mecanismes locals propis (de parentiu, comunitaris, culturals, religiosos) de gestió.
Molts d’aquests conflictes contemporanis tenen a veure amb la família política, la sogra, l’entrada de noves coesposes al nucli familiar, les gelosies i competicions entre elles i els seus fills/es, el misticisme, la violència econòmica, etc. Sigui quina sigui l’expressió conflictiva, el patró segueix sent el de mantenir l’honor del grup, no mostrar les febleses, ja que fer-ho significa mostrar la vulnerabilitat de la pròpia família (o directament de la mare, a qui se li atorga el rol de la transmissió identitària), i infringir-la es un acte vergonyós i de deshonor.
Davant d’aquest fet, moltes dones somatitzen el malestar emocional d’aquest mutisme i silenci. Es permeten (o se’ls permet) emmalaltir i expressar-ho amb el cos, però no parlar. El valor del suportar, de ser guerrera davant els desafiaments de la vida com a sortida honorable i digna.
Paraules clau: Baixa-Casamance, Sutura, Muñ, violències.
|
|---|
