Les shokutaku de la família japonesa com a atmosferes afectives de la posbombolla (1990-2010) en Noriko’s Dinner Table i Hanging Gardens

Partint del gir afectiu (Clough & Halley, 2007) i la teoria dels afectes (Gregg & Seigworth, 2010; Rutherford, 2016) en aquesta comunicació proposem les shokutaku (taula del sopar) de la família japonesa com a atmosferes afectives (Anderson, 2009) on es poden observar les dinàmiques familiars en la posbombolla japonesa (1990-2010). La posbombolla fa referència al període d’estancament econòmic i de crisis nacional entre 1990 y 2010 que es coneix com Heisei Fukyō (Recessió Heisei) o Ushinawareta nijūnen (20 anys perduts) i que es va intensificar en coincidir amb una transició demogràfica que va provocar una shōshikōreika shakai (societat amb envelliment de la població i descens de la natalitat) (Allison, 2013, pp. 34–36; Funabashi & Kushner, 2015, pp. xxv–xxvi; Nishimura, 2011; Yoshikawa, 2007).
En el context socioeconòmic de la posbombolla, la falta de comunicació en la família japonesa s’assenyala com a una de las principals causes de l’endarreriment de la socialització dels fills i de diversos problemes socials en la joventut como la delinqüència juvenil, l’absentisme i l’assetjament escolar (Okada, 2003, p. 190).
En aquest sentit, fixar-nos en el gènere fílmic shōshimin-eiga (filmes de la classe mitjana) ens pot ajudar a explorar la atmosfera afectiva (Anderson, 2009) de la shokutaku de la família japonesa i a esbrinar quins són els afectes que circulen com a resultat de les economies afectives (Ahmed, 2004) a la posbombolla japonesa. Per això, presentem l’anàlisi fílmic de dos estudis de cas: Noriko’s Dinner Table (Sono Sion, 2005) i Hanging Gardens (Toyoda Toshiaki, 2005) que es centren en el pare i mare de la família japonesa com a causants del col·lapse de la família (hōkai kazoku) (Ochiai, 1997, pp. 3–7).