| Abstract | Un dels segments de població que més ha crescut en les darreres dècades és el de la gent gran. Segons l’IDESCAT, la població de 65 anys i més ha augmentat de manera progressiva i constant i ho continuarà fent en el futur: si el 2022 representava el 19,3% de la població, s’estima que l’any 2025 representarà el 20,1%.
Alhora, degut a la millora de les condicions de vida, bona part de les persones grans presenten millors condicions físiques i cognitives que les generacions anteriors, pel qual es mantenen actives i participen de la vida social i cultural molt més temps.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va definir l’envelliment actiu com “el procés d’optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones a mesura que envelleixen”. L’envelliment actiu, doncs, advoca per l’autonomia de les persones grans i la importància de la seva activitat personal, la participació i el manteniment de les relacions socials en el marc d’una vida saludable i activa.
D’un temps ençà, els museus han posat en el seu focus la necessitat d’oferir activitats adreçades a aquest públic potencial, en les que habitualment es treballen aspectes relacionats amb la memòria. En aquest sentit, el Museu d’Història de Catalunya proposa activitats per a la gent gran com Memòries, una visita a l’exposició del museu en la que es convida als assistents a compartir les seves memòries personals i familiars mentre es visiten les escenografies que recreen espais quotidians del segle XX, com ara l’escola franquista, la cuina dels anys seixanta o el Seat 600.
Encara dins d’aquest context, el Museu d’Història de Catalunya ofereix una activitat en la qual la gent gran, a més de participar en l’activitat, n'és la protagonista: el Consell de les persones (s)àvies. Es tracta d’una experiència d’intercanvi intergeneracional entre un grup de gent gran (voluntaris i voluntàries del Museu) i un grup d’estudiants. Al llarg de l’activitat es genera un diàleg entre les dues generacions, contrastant experiències i punts de vista, a la vegada que s’ofereix una mirada diferent a la història més recent a través de les vivències que expliquen els mateixos membres del Consell. Són històries personals però que, al cap i a la fi, expliquen la història col·lectiva de les darreres dècades del segle XX. I a través de la història viscuda en primera persona es crea empatia i complicitats amb les persones que els escolten.
El Consell de les persones (s)àvies representa, doncs, un pas més enllà en la posada en valor de l’experiència de la gent gran: amb aquesta activitat les persones grans prenen un paper actiu com a conductores de l’activitat. Se’ls dona veu per explicar la seva experiència i difondre els fets del passat entre les generacions més joves.
Les vivències que ens expliquen les persones que integren el Consell de les persones (s)àvies ens permeten conèixer les conseqüències que van tenir entre la població els fets històrics del nostre passat més recent com va ser la llarga dictadura franquista, amb la repressió de les persones d’altres ideologies o la duresa de la vida quotidiana amb la manca d’aliments i l’ús de les cartilles de racionament. Hi són presents aspectes com la manca d’habitatges i els barris de barraques i l’educació de l’època (les escoles adoctrinadores i el pes de la religió catòlica en tots els àmbits de la societat).
Les persones (s)àvies ens parlen també de la part més reivindicativa: de les lluites pels drets civils i les llibertats de tota la població, per la millora de les condicions laborals dels obrers, i la reclamació per part dels grups veïnals dels serveis bàsics en els barris perifèrics de les grans ciutats.
Les reivindicacions feministes i pels drets de les persones LGTBIQ+, que prenen força en aquest moment, també són tema de debat en el Consell i generen molt d’interès en els joves per la seva actualitat.
Finalment, es parla de la importància de la democràcia i del que va representar el canvi de règim per a la població pel que fa a la recuperació de drets perduts durant la dictadura i el restabliment de la Generalitat de Catalunya, arribant fins a l’actualitat.
En conclusió, al Museu d’Història de Catalunya sabem que la gent gran és la nostra memòria viva, i és per això el Consell de les persones (s)àvies és un reconeixement a la seva trajectòria vital. Els museu obre un espai a les persones grans perquè expliquin la història recent a través de les seves vivències i la comparteixin, tot dialogant, amb infants i joves.
Per a les generacions més joves, alhora, aquesta activitat representa una finestra oberta a la història més propera: els ajuda a posar-se a la pell de les persones que van viure una altra època i a entendre la importància del que van fer o varen viure. Per a l’alumnat que participa al Consell de les persones (s)àvies escoltar de viva veu com es van produir determinades lluites per l’assoliment de drets que ara tenen normali
|
|---|
