Fermentació i posthumanisme: estratègies discursives des de la pràctica

A la nostra societat, l’alimentació és una qüestió amb profundes implicacions polítiques, econòmiques, socials i culturals que pot ser entesa com a vehicle de transformació social. Aquesta comunicació descriurà un treball etnogràfic sobre diverses iniciatives i col·lectius a Barcelona que usen la cuina com a pràctica política per adreçar els reptes ecològics de l’antropocé i per situar-se en oposició a la indústria alimentària, en particular, i al sistema de vida capitalista, en general. Aquests col·lectius i iniciatives heterogenis, a cavall entre l’activisme i la pràctica artística, treballen específicament amb la fermentació vegetal amb l’objectiu principal de crear comunitats entre éssers humans i no-humans (microorganismes) i fomentar xarxes de suport mutu i vida en comú en entorns urbans. Aquests col·lectius i iniciatives apel·len a treballar creativament la fermentació des d’allò sensorial, sensitiu i afectiu, tot propiciant ensamblatges diversos entre cossos humans, éssers no-humans, plantes, objectes, aliments, xarxes i espais urbans. En aquesta comunicació es descriurà el treball d’aquests col·lectius amb la fermentació vegetal i s’analitzaran les estratègies discursives posthumanistes que ells mateixos utilitzen per explicar i donar sentit a la seva praxi. Així mateix, es discutirà sobre els rols i les relacions variables, variades i multidireccionals entre antropòleg i interlocutors quan les claus interpretatives d’anàlisi social provenen tant dels mateixos interlocutors com de la co-creació teòrica i relacional entre interlocutors, antropòloga i diversos actors amb els que interactuen, tot posant en qüestió dicotomies humanistes tals com teoria-pràctica o coneixement expert-profà. Aquesta presentació es basa en un treball de camp realitzat a Barcelona on s’ha fet observació participant a diversos encontres entre 2018 i 2023.