Emocions, passat i futur en la propaganda d’extrema dreta. Una exploració antropològica

Més enllà del debat al voltant de les causes profundes de l’ascens d’alguns partits d’extrema dreta a Catalunya i de la relativa originalitat dels seus programes, l’anàlisi dels discursos i la simbologia que aquests partits fan servir en les seves accions propagandístiques –campanyes públiques, eslògans electorals, etc.- mereix l’atenció de l’antropologia. Cal comprendre les raons del predicament que aquestes accions tenen en alguns sectors de la població, predicament que passa –essent aquesta una hipòtesi a testar- per l’apel·lació a determinades emocions i la construcció d’idealitzacions i projeccions sobre el passat i el futur, tècniques discursives i dispositius simbòlics que l’antropologia podria analitzar amb especial aprofundiment. Plantejo examinar campanyes concretes d’algun d’aquests partits i d’entitats afins fent servir l’aparell teòric que oferí Theodor W. Adorno. Un aparell especialment útil per comprendre els mecanismes psicosocials implicats en l’elaboració i acollida de certs discursos propagandístics: les manipulacions per fer-los creïbles, les emocions conscients i inconscients que activen, les disposicions individuals i socials que expliquen la seva capacitat de suggestió.