Els marges entre la reificació i la fluïdesa: categories de identitats col·lectives i processos de identificació (Brasil)

Les polítiques de identitats com una eina legal i de mobilització social per a la reivindicació de drets territorials han tingut un ús accentuat en les últimes dues dècades al context brasiler. A aquesta ponència, presentaré una reflexió sobre l'estabilitat i essencialització presents en la formalització política i administrativa de algunes categories de identitat, en contraposició a la fluïdesa i multiplicitat experimentada en les subjectivitats i pràctiques socials. S’enfocarà les afiliacions a identitats col·lectives, relacionades a grups prioritàriament rurals categoritzats sota el paraigua de comunitats tradicionals, ancorats a territorialitats on coexisteixin formes comunes i privades de la tinença de la terra i d’altres recursos naturals.
Mitjançant l’ús de dispositius jurídiques i administratius, se ha establert un procés de categorització basat en representacions i pràctiques relacionades a les territorialitats, ecosistemes i altres dimensions històriques, culturals i ètnic-racials. Aquests dimensions utilitzades com a criteris de classificació s’associen a una terminologia que fa ús de almenys uns trenta termes localitzats, dels quals alguns han obtingut reconeixement legal i administratiu referent a la demarcació territorial com són quilombo i fundo de pasto.
Per una banda, aquest procés ha fet possible el reconeixement legal de formes d’organització social que no estan basades únicament en el subjecte individual i en la propietat privada, ha establert nous subjectes col·lectius de dret i embassat noves eines per a reivindicacions territorials. També ha fomentat la resistència contra estigmes històrics i discriminacions de base racista, a més de valorar coneixements ambientals i pràctiques ecològiques. Malgrat això, les traduccions jurídiques i polítiques que fonamenten aquests usos instrumentals també han fomentat la reificació, la folklorizació, la pressuposició d’alteritats radicals i la reducció de les possibilitats de identificacions múltiples.
Les pràctiques socials i subjectivitats d’aquests grups socials es basen en la intersecció entre dimensions racials, culturals, de gènere, treball i classe social, a més de criteris com el lloc i la territorialitat, produint tant diferencies internes quant nexes transversals, de manera relacional, contingent, fragmentada i en constant moviment. Així, la solidesa i l’estabilitat de les identitats col·lectives reflectides en les eines per a la mobilització política i l’assoliment de drets mantenen a l’ombra la fluïdesa present en la formació de les subjectivats i en els processos de identificació tant en seu component individual com col·lectiu.