Arxius onírics: Reptes a l’hora de recollir i compartir relats en els marges.

Aquesta comunicació parteix de la constatació de diferents reculls de somnis recopilats en circumstàncies i llocs diversos, casi sempre en situacions difícils d’incertesa i angoixa, com ara presons (Valentino 2011), camps de concentració (Cayrol 1950), el tercer Reich (Beradt 2019) i darrerament la pandèmia de COVID-19. També nosaltres, en un recent projecte de recerca, hem analitzat somnis recollits en diversos informes de Drets Humans a Amèrica Llatina. El que tenim en comú tots aquests autors és la certesa de la narració onírica com un document històric vàlid i fiable digne de ser recollit i socialitzat. Ara bé, aquesta certesa planteja reptes compartides per altres experiències amb relats no hegemònics o en els marges. Què fem amb aquest tipus d’arxius? La dificultat no només radica en com recopilar aquestes narracions sinó sobretot en com difondre-les per tal de que prenguin sentit més enllà de l’experiència local i individual.