Justícia transicional i absència de l'Estat: organitzacions de drets humans i judicis de genocidi maia ixil.

Dels 36 anys de conflicte armat a Guatemala, el període més sagnant va ser el de les dictadures de Fernando Romeo Lucas García (1978-1982) i d'Efraín Ríos Montt (1982-1983). A la regió Ixil entre el 70% i el 80% de les comunitats van ser arrasades, 6.986 persones van ser executades i es van dur a terme innombrables pràctiques de terror -tortures, decapitacions, violacions sexuals o destrucció d'elements de la identitat maia- (CEH, 1999).
L’any 2013, l'exgeneral Ríos Montt va ser sentenciat a 80 anys de presó per ser responsable dels crims de genocidi maia ixil. El 2023 està previst que es jutgin els alts càrrecs militars del període de govern de Lucas García pels mateixos crims. Ambdós judicis són part dels instruments de la justícia transicional des de la qual, en principi, l'Estat ha d'executar iniciatives per a la reconciliació, la no repetició, el rescabalament de les víctimes, el reconeixement de la veritat i l'enjudiciament dels responsables de la violència. No obstant, a causa de la influència de l’elit política, econòmica i militar en el sistema judicial, l'elevat nombre de casos per jutjar dels crims del passat violent (més de 3.000) i el desacord entre les maneres de veure i operar al món de la població ixil i el sistema penal, les organitzacions de drets humans són un actor fonamental i imprescindible per impulsar els casos de genocidi i promoure l'avenç de la justícia transicional al país. Si bé s’ha estudiat àmpliament el cas del judici contra Rios Montt, al ser la primera sentència a Amèrica Llatina que ha reconegut els crims de genocidi, l’aproximació al context etnogràfic de la regió ixil constata un actor clau que ha estat invisibilitat a les aproximacions sobre la construcció dels casos judicials de genocidi així com sobre el mateix judici: els investigadors locals. Aquests son persones ixils que operen com a referents de les organitzacions de drets humans i pels testimonis a la regió i com a mediadors entre les premisses de la justícia estatal penal i les formes de fer, viure i concebre el mon de la població ixil.

A partir del treball de camp etnogràfic a la regió ixil i a la Ciutat de Guatemala entre 2018 i 2019 en el que es va realitzar observació participant als processos de construcció dels casos penals a la regió i es va entrevistar als agents que hi participen (testimonis, investigadors locals, investigadors de la capital, advocats i fiscals), la investigació constata un desajust entre dos formes de veure el món, i en conseqüència de concebre categories com “justícia” o “restauració”: l’estatal (justícia penal) i la de la població ixil.
En primer lloc, assumint que la mediació és imprescindible per la construcció dels casos penals degut als desajustos entre el sistema penal i el poble ixil, la comunicació exposa, en primer lloc, la construcció dels casos penals de genocidi per part de les organitzacions de drets humans amb l'objectiu de mostrar la l’absència de l’Estat en l’avanç de la justícia transicional al país. I en segon lloc, presenta la figura dels mediadors locals per mostrar els desajustos entre la població ixil i el sistema penal que posen en dubte la suposada universalitat de la justícia transicional per garantir la veritat, la reparació i l’enjudiciament dels responsables dels crims del passat violent al país.