Legitimar i ordenar: la participació ciutadana i la cultura institucional en l’urbanisme neoliberal.

A partir de la reforma urbanística de la Rambla de Barcelona, precedida per un procés participatiu que havia d’orientar l’actual transformació, aquesta comunicació reflexiona al voltant de l’ús que l’Administració pública fa de la participació ciutadana i de la cultura institucional en determinades operacions de transformació urbana. Ens interessa el paper que se li atorga a ambdós conceptes des de l’urbanisme neoliberal, entenent aquest últim com una de les múltiples formes que pren l’Estat, en aquest cas a nivell municipal i, per tant, encarnat per l’Ajuntament de Barcelona; i centrant-nos principalment en el discurs que envolta l’urbanisme local, anant una mica més enllà de la seva pràctica. La participació ciutadana, l’eina urbanística que, en certa manera, va modelar o influir la reforma, representaria en el context d’aquest simposi un exemple del punt de trobada entre administradors i administrats. D’altra banda, el pla de reforma de la Rambla projecta un imaginari ben concret del passeig i una idea també concreta d’un tipus d’espai públic ‘de qualitat’, que l’entén com un espai moral; i és d’acord amb aquesta idea d’espai públic que la cultura institucional hauria de jugar una funció exorcitzant que permeti elevar-lo i ordenar-lo. La intenció última d’aquesta comunicació és reflexionar al voltant de la funció legitimadora que l’Estat, des de la seva vessant municipal, atorga a totes dues nocions, participació i cultura, per tal d’aconseguir un consens entre els veïns respecte les operacions urbanístiques que els han d’afectar i, fins i tot, promoure la seva implicació en les transformacions. La comunicació sorgeix d’una recerca en marxa, alhora fruit d’una etnografia dislocada que aborda el que la Rambla és actualment, el que havia estat històricament, i allò que ara es projecta des de l’Ajuntament –de nou, analitzat aquí com a branca de l’Estat– mitjançant el pla de transformació del passeig.