“Fer poble”: relacions i identitats de les noves ruralitats que transiten al Priorat. Primeres aproximacions a partir de l’estudi de cas de Margalef.

El Priorat és la tercera comarca menys poblada del Principat i la primera en quant a índex de pèrdua de població. Caracteritzada per un despoblament estructural que no s’atura, lligat a un alt grau d’envelliment i masculinització de la població i caracteritzada per una elevada mobilitat de la població. Des de la dècada de 1990 es produeix un “renaixement” vinculat al món del vi, al qual, entre d’altres fets, s’hi suma la declaració del Parc Natural de Montsant (2002) i l’impuls des de la societat civil -associació Prioritat- de la candidatura del paisatge cultural agrari del Priorat a Patrimoni Mundial (2014). Especialment la darrera dècada, han sorgit iniciatives tant des de la institució com de la societat que han procurat potenciar noves formes de resilència tant individual com més participades alhora que “noves ruralitats” habiten aquests pobles. Tot plegat, ha produït fenòmens positius d’estructuració socioeconòmica si bé el sector terciari és el dominant -enoturisme i turisme de natura- juntament amb l’agroindústria (150 cellers, aprox.). No s’ha produït, però, una fixació de població substancial i sí greus processos de gentrificació i de patrimonialització de la natura. En paral·lel s’ha intentat construir una identitat comarcal difícil de sostenir internament i de gran projecció internacional centrada en la conservació del paisatge fins a l’extrem que s’interpreta el territori a través del seu producte principal: el vi.
Aquesta comunicació pretén compartir les primeres aproximacions i reflexions sobre com està transitant el poble de Margalef en aquest context. Un poble de 107 habitants (2022), on l’activitat econòmica tradicional principal ha estat l’olivera i avui conegut internacionalment com a “capital de l’escalada”. Les transformacions sociològiques, econòmiques i culturals produïdes la darrera dècada estan comportant una resignificació de les etiquetes locals “ser del poble / fer poble / tenir un poble” i que he traduït a nivell conceptual en la necessària revisió del concepte de “comunitat” i en veure com estant transitant les identitats del poble.
La recerca es vol centrar en cinc focus:
a) Caracterització dels diferents perfils i models habitacionals així com les activitats que estan impactant en les transformacions d’aquest medi rural.
b) Anàlisi de com es produeix el procés d’acollida, integració i acomodació de les persones nouvingudes a la comunitat local. De com es construeix el sentiment de pertinença amb el lloc físic, social i simbòlic on s’habita.
c) Observació de l’existència de microconflictes com de pràctiques col·laboratives entre els “vells i nous habitants”.
c) Anàlisi dels espais de socialització i formes de transmissió culturals actuals. De la “sostenibilitat cultural” del poble també necessària quan es planteja formes de resistència en el món rural.
d) Identificació de quines són les representacions simbòliques i interaccions pràctiques amb el medi natural, i, en concret, amb el Parc Natural de Montsant.