La vall, l’esperit mestre i tots els seus arbres i animals: notes sobre la pràctica tibetana d’alliberació de vida (tshe thar) en entorns naturals

L’ecosistema de prats alpins característic de les regions pastorals de l’altiplà tibetà és fruit d’una llarga història de coevolució entre plantes, ungulats i humans. L’activitat de pastura i l’acció de crema de bosc van transformar, fa milers d’anys, l’antiga vegetació de coníferes, bedolls i herbes estepàries en les pastures obertes que coneixem actualment. És en aquestes grans extensions de prats alpins on viuen actualment els pastors tibetans i els seus ramats de yaks, ovelles i cavalls. La petita vall de Tsagan, tanmateix, contrasta amb el paisatge obert propi de la regió per la seva profusió de flora i fauna salvatge. Els pastors que hi instal·len els seus campaments d’estiu diuen que, a la vall, “la vida hi és alliberada” (tib. tshe thar): no s’hi pot caçar, pescar ni tallar arbres. L’estatus particular de Tsagan es deu al fet que la vall està habitada per un esperit que els seus habitants descriuen com a especialment “potent” o “ferotge”. No és l’únic lloc d’aquestes característiques: les muntanyes, les valls i les masses d’aigua de l’altiplà tibetà estan habitades per divinitats i esperits que els pastors reconeixen com a participants actius en el seu món social. En territoris de “vida alliberada” com a Tsagan, el reconeixement de l’esperit mestre de la vall per part dels pastors i la relació que aquests hi estableixen té conseqüències manifestes en la biodiversitat de l’entorn. Aquesta comunicació, basada en una recerca etnogràfica de tretze mesos en una comunitat pastoral del Nord-Est del Tibet, presenta el cas de la vall de Tsagan i explora el paper de la pràctica de l’ “alliberació de vida” en la conservació d’entorns naturals.