Els museus etnològics a Catalunya i la sostenibilitat cultural

Benvingudes a la gestió de comunicacions.

Per poder veure les comunicacions rebudes al teu Simposi, selecciona’n el títol i a continuació fes clic al botó “Cerca”.
Una vegada siguin visibles les comunicacions rebudes pots aprovar-les, rebutjar-les, editar-les o deixar-hi notes.

 

TítuloEls museus etnològics a Catalunya i la sostenibilitat cultural
Abstract

En els darrers anys la preocupació per la sostenibilitat ha esdevingudes un dels eixos fonamentals de les polítiques museístiques. Tanmateix, no és una qüestió nova en el camp dels museus i el patrimoni cultural (Brown, 2019). Ja el 1971, sota l'impuls del seu llavors director, Hugues de Varine, l'ICOM va organitzar la seva conferència general sobre el medi ambient i la sostenibilitat, en la qual es van establir les bases del que més tard es denominaria la nouvelle muséologie (Varine, 2020). El que ens interessa destacar en aquest article, des d'una perspectiva teòrica, és el fet que aquest moviment, articulat sota la triada territori-comunitat-patrimoni, ha tingut com un d'eixos principals el foment de la sostenibilitat, a través de la participació social i la vitalitat cultural (Riva, 2020).
Per mostrar el paper destacat de la sostenibilitat en la nova museologia, l' article analitzarà el cas dels museus etnològics a Catalunya després de la fi de la Dictadura franquista a Espanya a partir del 1975, i que té encara avui un paper destacat en els museus catalans de caràcter local i social. Seguint els plantejaments de la nova museologia des dels seus començaments (Alcalde i Rueda, 2012), un conjunt de museus catalans ha vingut promovent, als seus territoris, la "vitalitat cultural" (Hawkes, 2001). A partir del treball de camp dut a terme pels autors (buidatge documental i entrevistes a directors de museus i agents locals), descriurem i analitzarem algunes de les seves activitats més rellevants per promoure accions de sostenibilitat als seus territoris. Donada la seva llarga trajectòria, aquests museus poden servir de model per a tots aquells projectes que vulguin comprometre's amb la sostenibilitat. L' article defensarà que l' assumpció i l' aplicació dels principis de la nova museologia han conduït, ja des dels seus inicis, a la realització de projectes implicats en la sostenibilitat perquè promouen la vitalitat cultural en els seus territoris
Alcalde, G. y Rueda, J. M. 2012. “Ecomuseology and local museums in Catalonia (Spain). En Lira, Sèrgio, et al. (ed.) Ecomuseums 2012, 127-133. Barcelos: Green Lines Institute
Brown, K. 2019. “Museums and Local Development: An Introduction to Museums, Sustainability and Well-being”. Museum International, 71(3-4): 1-13.
Hawkes, J. 2001. The fourth pillar of sustainability. Culture’s essential role in public planning. Melbourne: Cultural Development Network
Varine, H. de. 2020. El ecomuseo singular y plural. Santiago de Chile: ICOM Chile.
Riva, R. 2020. “Cultural landscapes and sustainable development: the role of ecomuseums”. Sustainable Mediterranean Construction, 11: 25-29.

Autors
Nom i Cognom Institució Correu electrònic
Xavier Roigé Ventura Universitat de Barcelona roige@ub.edu
Iñaki Arrieta Urtizberea Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea i.arrieta@ehu.eus
Jordi Abella Ecomuseu de les Valls d'Àneu jabella@ecomuseu.com