Dimensions formals i informals en sistemes de transport urbans i interurbans

En la investigació d’un sistema de transport s’hi acaba projectant el conjunt de la societat, a mode de fet social total, no només com una totalitat que engloba, ni com aquest “tot que envolta”, sinó com una matriu col·lectiva viva, canviant, generadora d’innovacions i de pràctiques socials que superen qualsevol formalització jurídica que pogués emanar des de les instàncies de sanció i control socials.
L’abordatge dels sistemes de mobilitat demana una àmplia comprensió i contextualització de l’àmbit viari amb relació al medi social on té lloc. Es tracta d’àmbits expressius i instrumentals que apareixen entreteixits, fixats dinàmicament en els relats dels nostres informants, en les seves pròpies racionalitzacions i en les seves experiències, en ser aquests interpel·lats sobre el transport col·lectiu urbà o interurbà. En l’accidentalitat a les carreteres, en la quotidianitat de la vida col·lectiva les estacions de furgonetes, taxis o moto-taxis, en els relats de vida i mort que es vinculen també amb el pla institucional del disseny i la implementació de polítiques públiques a les vies urbanes i interurbanes, en aquests i en tants altres tipus de processos associats a la mobilitat emergeix explícitament la relació entre formal i informal.
Prenent aquest marc com a punt de partida, aquesta comunicació té l’objectiu de servir de marc –alhora teòric, metodològic i temàtic o etnogràfic- per a contextualitzar i obrir la discussió del Simposi Mobilitats desbordades. El “formal” i l’”informal” en els sistemes de desplaçament urbà.