El pànic moral al voltant de les ocupacions d’habitatges. Classes populars, propietat i reproducció social.

Els últims anys s’ha creat des d’instàncies polítiques, mediàtiques i empresarials un veritable pànic moral al voltant de les ocupacions d’habitatges. Encara que és evident que la producció d’aquest pànic opera com un fluix informatiu de dalt-a-baix, és necessari conèixer perquè està tenint tanta pregnància social i com ha esdevingut un dels elements integrants de l’onada reaccionària que estem vivint. Tot i constituir un fenomen interclassista, el pànic moral davant l’ocupació d’immobles presenta significacions específiques segons diferents condicions de classe. En aquesta comunicació s’exploren les característiques que aquest fenomen adopta entre les classes treballadores. A partir d’un treball etnogràfic en un barri popular de Barcelona s’analitzen els principals trets del discurs sobre la ocupació, com ara la seva ubicació fora de l’àmbit de la necessitat mitjançant la seva associació a un estil de vida bohemi i benestant que metonímicament ocupa el discurs sobre la ocupació. Es proposa que el rerefons d’aquest pànic cal buscar-lo principalment en una ideologia redistributiva que apel·la a la congruència històrica de les regulacions de la reproducció social de les classes treballadores, entre les quals la propietat de l’habitatge ha jugat un paper central.