“Les cases són per viure-hi”: la crisi de l’habitatge al Pirineu català

En aquesta comunicació volem explorar les condicions i contradiccions del sector de l’habitatge al Pirineu català. En un context d’emergència de la reivindicació política posterior a la crisis de 2008, s’ha configurat un escenari de lluita social que ha reorganitzat el teixit social pirinenc i que ha permès l’emergència d’ateneus populars, associacions i sindicats diversos. A partir de les mobilitzacions en contra de la proposta de celebració d’uns jocs olímpics d’hivern en els darrers anys, la Plataforma Stop Jocs Olímpics va saber vehicular una sèrie de reclams que reinterpretaven antigues demandes regionals en el context de nous marcs interpretatius i noves denúncies. Al llarg del darrer any, podem veure la creació de sindicats d’habitatges a diferents comarques pirinenques, fent èmfasi en el que des del principi es va articular com un eix vertebrador de la lluita social: el reclam per l’habitatge.
A partir d’aquí ens interessa analitzar el desplegament polític de la protesta i la seva relació amb accions prèvies en aquest terreny, pensar les iniciatives existents d’habitatge cooperatiu al territori, però també contraposar aquestes noves realitats amb les economies morals locals en relació a la casa i el rol fonamental de la propietat en l’articulació de la societat i la identitat pirinenca. Les tensions amb les nocions locals de casa i propietat, la manca d’habitatge de lloguer, l’expansió de les segones residències i l’especulació immobiliària, són realitats que travessen les muntanyes pirinenques però que s’articulen de maneres diverses en cada territori. El que recentment s’ha definit des dels moviments socials urbans com a crisis de l’habitatge s’està aplicant ara a les realitats rurals i de muntanya. Però cal tenir en compte les especificitats locals, els escenaris previs de despoblació i abandonament d’immobles, els molts intents de repoblació i recuperació de cases per part de neorrurals en la dècada del 70-80, les transformacions polítiques i socials que han donat pas a nous models d’explotació econòmica del territori fortament lligats al turisme, així com la complexitat de les normatives urbanístiques en un territori travessat per figures de protecció de la natura. La lluita per l’habitatge se superposa a la lluita pels usos del sol que ve de lluny, en un context de transformació cíclica de l’agricultura i la ramaderia local i de desplegament del que des dels moviments socials es denuncia com a monopoli del turisme. Sense pretendre un anàlisi exhaustiu de tot el territori, ens proposem aproximar-nos a aquesta realitat complexa a partir de casos d’estudi concrets.