Maternitats, lactàncies maternes i el (des)ordre de les categories

Les maternitats i les lactàncies maternes segueixen posant en joc una sèrie de categories normatives i jerarquitzades en base al gènere, dins d’un imaginari occidental hegemònic que no està exempt de fissures. Alhora, el seu estudi problematitza i desborda categories dicotòmiques vertebrades al voltant de la divisió sexual del treball (“productiu/reproductiu”), la divisió simbòlica d’espais (“públic/privat”) i una divisió capitalista entre el temps productiu i el temps de l’esdevenir.
Les maternitats, i especialment les lactàncies maternes, segueixen sent relegades a l’espai privat, reproductiu i apolític malgrat la problematització i les iniciatives existents per trencar aquestes associacions dicotòmiques. Al ser categories de gènere construïdes dins un context d’institucionalització de l’individualisme, darrera d’elles emergeix la categoria contradictòria entre dona/mare, on la “dona” és entesa socialment com a un ésser individual, sexual, amb vida pròpia i un projecte “productiu”, i la “mare” és vista com un ésser dividual, asexual i que viu pels altres, sense un projecte individual. En aquest sentit, a les mares, se’ls hi demana que no deixin de ser dones (com si això fos possible), i a les dones se’ls segueix demanant ser mares, per tal de ser dones complertes. Aquesta paradoxa, vertebra un ordre social on totes les dones (mares o no), estan subjectes a mandats contradictoris que les segueixen relegant a la alteralitat.
En definitiva, tant les maternitats com les lactàncies maternes, estan subjectes a processos de naturalització de les categories que simbòlicament les vertebren, despolitizant-les i amagant com aquestes mateixes categories es constitueixen social, econòmica i políticament. Aquesta comunicació té l’objectiu de mostrar com l’estudi dels discursos i les pràctiques de les lactàncies contemporànies, considerades socialment excessives quan són dutes a terme en qualsevol espai i sense límits temporals, desborda les categories de dona/mare, productiu/ reproductiu i públic/privat, alhora que posa en joc l’ordre social i simbòlic que les vertebra.