“Remaneciendo de esas sierras”. Mobilitats estivals humanes i més que humanes a les Serres de Segura i de Castril

Les serres de Segura i de Castril, al nord-est d’Andalusia, han estat tradicionalment un lloc apartat, de difícil accés que, a més a més, van patir l’extens procés de despoblament que afecta al món rural. Durant l’hivern, a més, aquestes serres es troben cobertes de neu, fet que dificulta els desplaçaments i trobades. Aquesta zona es caracteritza per tenir una economia agrícola i ramadera – amb una creixent vocació turística- on es duu a terme una gestió comunal de les pastures durant l’estiu, amb forta presència de ramats transhumants. Entre els mesos de maig i novembre els ramats i els ramaders tornen a les terres altes d’aquestes serres, que s’omplen d’ovelles, cabres i algunes vaques, després de passar l’hivern a les terres càlides de Sierra Morena, a la cerca de pastures fresques. Hi ha tot tipus de moviments: per una banda, els moviments dels ramats per pujar a les pastures d’estiu, per ser esquilats, per a començar la paridera (quan neixen els anyells) o pels desplaçaments diaris dels ramaders per mirar i conduir els animals. Per altra banda, als pobles d’aquestes serres també tornen les famílies que van migrar entre els anys 60 i 70 cap al nord i el Llevant, a causa dels desplaçaments forçats i a la cerca de noves oportunitats (no cal oblidar que molts dels que viuen al poble van marxar i després van decidir tornar i quedar-se). I es que, com en altres llocs d’Espanya, la temporada estival és temps de festes locals i de vacances, permetent que els i les que van marxar puguin “volver al pueblo”.
Derivada de dues recerques pre-doctorals sobre els comunals pastorils de Castril, Santiago de la Espada i Pontones, aquesta ponència busca reflexionar sobre aquestes mobilitats de retorn, on es retroben persones i animals. Un retorn iniciàtic -de renovació i renaixement- on veïns i veïnes celebren la tornada dels pastors i els seus animals des de l’oest, i dels que anys enrere van marxar cap al nord i l’est, a través de tot un seguit de festivitats locals que tenen lloc durant els mesos d’estiu. Es tracta, doncs, de pensar les diferents concepcions del territori, el sentit de lloc, així com la comunitat-assemblatge que formen aquests entrellaçaments humans i més que humans que tenen lloc any rere any, durant la temporada estival, a l’alta muntanya andalusa.