| Abstract | La comunicació que es presenta forma part de la tesis que estic realitzant, un estudi de casos que té com a finalitat analitzar l’organització de la cura de les persones grans procedents del Marroc residents a Catalunya.
Les dades recollides durant l’etnografia revelen que estem davant d’un grup heterogeni respecte al gènere, edat, malaltia, envelliment i pel seu grau de dependència, el qual pot abastar des d’aspectes motrius i cognitius fins al seu desenvolupament en l’entorn proper. Tot i que la família es la principal encarregada de la cura, la seva composició i disponibilitat també mostra diversitat, com de la mateixa manera que ho fan els seus contexts i circumstancies personals. Com a conseqüència, la diversitat observada, ens informa que la cura és un concepte ampli que inclou diferents pràctiques, activitats i tasques: des de la cura objectiva i directa, física, comunicativa i emocional, entre dos o més cossos que interactuen; la provisió de la materialitat tangible que per una banda, inclou un espai adequat i segur per viure i cuidar, i subministrar-lo amb tots aquells estris, materials i productes bàsics pel sosteniment de la vida, i per una altra banda, dels recursos econòmics per portar a terme el manteniment i provisió de l’espai de cures; per últim, les relacions, que per motius contextuals que rodegen a la persona gran i/o per motius derivats del propi procés d’envelliment, o ambdós motius, es poden establir amb altres agents de la cura, ja siguin família, institucions públiques, privades o comunitat.
Per analitzar la idiosincràsia dels casos i la seva organització entorn la cura es reprèn i s’adapta la teoria ecològica del desenvolupament humà de Bronfenbrenner (1987). Emprar els termes de microsistemes, mesosistemes i exosistemes de la cura permet fixar-nos en les relacions i xarxes que s’estableixen. Per una banda, els microsistemes fan referencia als entorns propers on participa la persona receptora de la cura. Els mesosistemes són les relacions que s’estableixen entre dos o més microsistemes on participa la persona receptora de la cura. Per últim, els exosistemes fan referencia a aquelles relacions on no són partícips però que per les dinàmiques i relacions que estableixen els diferents agents proveïdors de la cura, acaben esdevenint fonamentals per a la seva provisió. D’aquesta manera identifiquem qui són, què fan i on es situen els agents implicats en aquestes xarxes dins del diamant de la cura (Razavi, 2007), emergint l’entrecreuament de la cura amb el gènere, la classe social, l’origen i l’estrangeria.
Bronfenbrenner, U. (1987). Ecología del desarrollo humano. Barcelona. Paidós.
Razavi, S. (2007). The political and social economy of care in a development context: Conceptual issues, research questions and policy options. Trabajo y empleo.
|
|---|
