Sowa Rigpa a Catalunya: una trobada entre identitat, tradició i ciencia

La Medicina Tradicional Tibetana (MTT) és considerada com una de les “quatre grans tradicions mèdiques del món” pel Central Council of Tibetan Medicine, organització establerta a Dharamsala (Índia). És, a més, un dels trets identitaris més emergents del poble tibetà. El seu nom en llengua nativa, Sowa Rigpa, ha estat sovint traduït com a “coneixement o ciència de la sanació”, si bé el seu significat últim conté una major complexitat, i la seva equivalència amb la categoria representada per la sigla MTT s'ha adoptat en temps moderns.

Per a la investigadora Janet Gyatso, els primers erudits mèdics tibetans van absorbir les categories ètiques i epistemològiques del budisme, però es van allunyar dels sistemes ideals i absoluts, acceptant en el seu lloc la imperfecció de la condició humana. Sens dubte, la MTT o Sowa Rigpa és un conjunt de sabers inseparablement unit al budisme mahayana, i en la seva identificació com a ciència han participat autors adscrits a aquesta religió. En qualsevol cas, a Occident la narrativa dominant continuen considerant les formes tradicionals de coneixement (incloses les tibetenes) com a meres creences.

Si considerem que la MTT ha ampliat la seva àrea de difusió a Àsia i a la resta del planeta, i que està present a Catalunya des de fa més de 30 anys (de la mà tant de la seva comunitat tibetana, producte de l'exili i única a l'Estat espanyol, com de la popularitat del budisme), en la present comunicació, que neix d'una recerca doctoral en curs, abordem aquesta pregunta: quines relacions donen forma a la trobada entre, d'una banda, un sistema de sabers en salut que pretén conjugar tradició i ciència i que és propi d'un llunyà poble sense Estat i, per una altra, una societat d'acolliment en la qual en principi no es concedeix valor científic a aquests sabers?