Cultura popular festiva: El fet geganter des d’una perspectiva de gènere i interseccional

El fet geganter aporta una visió històrica de la representació dels gèneres en la cultura popular, ja que va sorgir el segle XV i ha esdevingut una tradició arrelada a la societat contemporània. En aquest sentit, la representació dels gèneres es plasma tant en la mateixa imatgeria festiva com en la base social de les diverses celebracions. Tot i això, la investigació realitzada constata que, fins a dia d’avui, no hi ha cap estudi complet del fet geganter des d’una perspectiva de gènere.
Tenint en compte que la cultura popular esdevé un símbol d’identitat, en la qual es desenvolupen rituals culturals, es produeix un xoc d’interessos socials (també religiosos i profans o associats a determinats conflictes ètnics). En aquest sentit, la perpetuació de les tradicions de forma acrítica, –sovint sorgides el darrer segle però percebudes com a ancestrals–, es contraposa a la incorporació de canvis socials. Tanmateix, la recerca empírica duta a terme discerneix les connotacions socials, els mandats de gènere i la dominació masculina intrínsecs en el fet geganter –basats en estereotips i rols de gènere i en la reproducció social–, els quals es perpetuen en les gegantes i els gegants i en el context social d’aquests.
Nogensmenys, el disseny metodològic del present treball es fonamenta en la investigació qualitativa i en el mètode etnogràfic a partir de la comparativa de diversos casos d’estudi: el Corpus i la Festa Major de Solsona, La Pedrera de Barcelona, el Carnaval de Solsona i la Patum de Berga. En consonància amb la investigació realitzada, es presenta un projecte d’intervenció social que combina les necessitats culturals amb les necessitats socials. Així mateix, aquest projecte es fonamenta en la realització artística i creativa d’una parella de dues gegantes, que trenca amb la normalitat discriminatòria establerta en el fet geganter.