Llenguatge simbòlic i vudú al final del règim duvalierista a Haití

El 7 de febrer de 1986 un avió de les Forces Aèries nordamericanes va traslladar Jean-Claude Duvalier i la seva família a França. Acabava, així, el període de vint-i-nou anys de dictadura duvalierista a Haití. Aquest període l'encetà, de manera un tant inesperada, l'any 1951, el metge i etnòleg François Duvalier, de seguida conegut popularment com "Papa Doc". El seu coneixement de la cultura del país i, en especial, de la religió vudú, van ser determinants tant com a eina de comunicació com, sobretot, en tant que instrument de domini de la població haitiana. Jean-Claude Duvalier, anomenat "Baby Doc", no va heretar aquesta habilitat de moure's i treure profit del simbòlic, però sí que va aprofitar les estructures creades pel seu pare, com ara, el cos paramilitar dels Tonton Macoutes, per allargar uns quants anys més el règim polític de terror creat pel seu pare.
El règim dels Duvalier va comptar ràpidament amb diversos tipus i graus de resistènts, així com també, certament, de nombrosos col·laboradors. Moltes d'aquestes resistències jugaren les seves opcions en el camp del simbòlic, fent servir, en bona part, el llenguatge simbòlic del vudú, en bona part, per contrarrestar la utilització política del vudú que havia portat a terme "Papa Doc". Això es va fer especialment evident en els últims temps del duvalierisme i en els moments immediatament posteriors a la fi del règim. Aquest lle guatge, expressat de diferents formes, amb discursos però també amb pràctiques, s'ha de poder entendre bé per desentrallar la complexitat d'aquells anys del final del duvalierisme i inici del postduvalierisme, però també per tenir més elements que ens puguin ajudar explicar la situació, entre caòtica i apocalíptica, que es viu a dia d'avui a Haití.