Estructura i acció. Una aproximació a la (re)producció de l'Estat, a través de la política pública en l'àmbit del turisme

Són múltiples les recerques que, en disciplines com l’antropologia, la sociologia, o l’economia política, s’han aventurat a explorar les noves formes i dinàmiques del capitalisme contemporani, sota l’ègida del capitalisme. I són nombroses, també, aquelles investigacions que ho han fet tot incorporant una mirada sensible amb l’Estat i la política pública, en les seves múltiples escales, formes, i expressions (Boltanski & Chiapello, 2002; Brown, 2015; Chiapello, 2017; Ferguson & Gupta, 2002; Franquesa, 2007; Harvey, 1989, 1998; Mazzucato, 2011; Wacquant, 2010, 2012). No són tantes, però, aquelles investigadores que s’han consagrat a explorar les manifestacions de la governamentalitat neoliberal, l’entrepreneurial state, o la falsa – tot i que profundament reïficada – antinòmia entre ‘Estat i mercat’, des d’una disposició de caràcter etnogràfic (Dubois, 2012, 2018; Perelmiter, 2016; Shore et al., 2011); és a dir, centrada en allò que els agents públics fan, i en les formes amb què donen compte d’allò que fan. L’objectiu d’aquesta intervenció és, doncs, el de presentar algunes consideracions a propòsit dels modes pels quals l’Estat, i la governamentalitat neoliberal, esdevenen i són (re)produïts, a partir d’una anàlisi del turisme com a àmbit d’intervenció pública.
Una de les conclusions de la meva tesi doctoral, centrada en l’estudi dels processos de desenvolupament turístic que han tingut lloc a la regió vitivinícola del Penedès, ha estat assenyalar que el turisme es manifesta més enllà de la presència de turistes, i que s’expressa com una mena de doxa, o de sentit comú compartit, d’aquells qui en són productors. Això mateix, en els imaginaris d’aquells qui, a través de la seva pràctica i les seves relacions, produeixen les condicions per a què un indret pugui ser practicat turísticament: des d’operadors turístics globals, fins a guies turístics locals, passant per associacions de turisme rural, o agències de viatges. I, és clar, també figures polítiques i tècniques de l’administració pública.
A partir d’una aproximació etnogràfica a diverses polítiques públiques en l’àmbit del turisme, situades al llarg de les múltiples escales del contínuum global-local, proposo una anàlisi als modes pels quals l’Estat és (re)produït quotidianament en la dialèctica entre ‘estructura i acció’. És a dir, en la relació entre allò que els agents fan (en aquest cas, la pràctica turística), i els elements estructurals que condicionen allò que els agents fan (les polítiques públiques que condicionen els modes pels quals un indret és practicat turísticament; que s’objectiven en marcs normatius, i cristal·litzen en la materialitat de l’entorn construït, que en condiciona la pràctica). Així doncs, sostindré que tant en la producció de les condicions per a que un indret sigui practicat turísticament (mediades per una doxa turística, en la qual s’hi expressen expressions contemporànies de gobernamentalitat neoliberal), com en la forma amb què els cossos, canalitzats, practiquen turísticament un indret, s’hi reprodueixen formes particulars d’estatalitat.