Resum
Aquest simposi es proposa com un espai per a compartir les experiències i aprenentatges vinculats a la docència de l’antropologia en el camp del disseny i altres disciplines creatives. Concretament, volem explorar com l’antropologia pot apropar-se a disciplines i formes de fer recerca basada en la pràctica d’una forma implicada, que vagi més enllà d’una antropologia del o pel disseny per a una antropologia “en” i “amb” el disseny.
Ensenyar i aprendre antropologia en i amb el disseny suposa replantejar els continguts i activitats més enllà dels temaris d’introducció a l’antropologia i pensar l’antropologia com a coneixement encarnat, més que no pas com un conjunt de coneixements teòrics que cal transmetre i avaluar.
Incorporar l’antropologia en les disciplines creatives suposa també re-imaginar el paper de l’etnografia i el seu lloc en la producció de coneixement experiencial i sensible. L’etnografia, en la seva apertura cap a l’encontre cultural amb “l’altre”, és l’instrument més potent per obrir el disseny cap a nous horitzons de possibilitat, tant per la seva capacitat transformadora, com per convertir una relació social en un context de recerca i d’aprenentatge col·laboratiu.
Per una banda, els coneixements i competències que proporciona l’etnografia són cada cop més evidentment necessaris per a una pràctica del disseny adaptada i contextualitzada en un món plural, divers i interconnectat. Per l’altra banda, l’etnografia deixa de ser un mètode retrospectiu per a la construcció de teoria antropològica per esdevenir també, un mètode prefiguratiu i d’intervenció social per a la construcció de futurs en comú.
Proposta simposi
En el nostre entorn universitari més proper, l’antropologia social i cultural està més o menys present en els estudis de disseny de formes molt diverses; ja sigui dins d’assignatures de “cultura i societat” o més específicament, com “antropologia social i cultural”, “antropologia pel disseny” o “antropologia del disseny”.
L’antropologia i disseny comparteixen un mateix interès per la funció dels objectes en la vida social. Mentre que el disseny busca dissenyar objectes i serveis com a solucions pràctiques per a la vida diària, l’antropologia s’esmerça en descriure i explicar com els objectes formen part de la vida social i de les nostres relacions amb l’entorn. En aquesta direcció, trobem els treballs clàssics de Mauss (2009), les aproximacions de Dani Miller als productes de consum (2005) o la incursió d’Appadurai a la vida social dels objectes (1991). Recentment, en el seu llibre El futuro como hecho cultural (2016), veiem com fa del disseny un concepte clau per entendre l’agència de les persones en la construcció de l’ordre social i del seu entorn cultural, vinculant la imaginació a la capacitat humana d’aspirar a una bona vida. Per Appadurai, la vida quotidiana s’ha de veure com el resultat del disseny. Des d’aquest punt de vista, el disseny no és només una activitat especialitzada, sinó una capacitat humana fonamental (2016:161). L’antropologia nodreix el disseny amb una mirada crítica i transcultural cap als objectes, que tenen altres dimensions més enllà de la seva funcionalitat pràctica. El disseny d’un objecte també incorpora pràctiques socials, símbols i valors; l’objecte té una agència en l’articulació de relacions de poder i de cura, afectes, identitats, codis, regles i normes socials vinculades als contextos culturals de les persones que l’han dissenyat i el fan servir.
L’altre focus d’atracció mútua entre disseny i l’antropologia són els aspectes metodològics, tant pel que fa a les tècniques de documentació dels processos en els que s’involucren com en la necessitat d’acostar-se a la gent i conèixer les seves pràctiques en la vida quotidiana. Els processos de disseny contemplen cada cop més l’experiència dels i les usuàries, les seves necessitats i expectatives, i per tant, necessita elaborar un coneixement sobre com determinat objecte o servei ha d’inserir-se en un conjunt de pràctiques i apropiacions. L’etnografia ha desenvolupat un conjunt de mètodes i tècniques per descriure de quina manera una comunitat o col·lectiu determinat conviu amb els seus objectes, quines són les pràctiques socials i significats culturals que articulen. Per això, l’etnografia proporciona al disseny d’una metodologia per a la descripció i l’anàlisi interpretatiu. Però, a més a més, l’etnografia és també una manera de relacionar-se amb la gent, elabora una sensibilitat i una ètica per tal d’anar cap a la gent, escoltar-la, i aprendre més enllà del propi “sentit comú”, creant un context de recerca col·laboratiu.
De fet, el disseny participatiu, que comença a desenvolupar-se als anys 70 i 80 del segle passat a Escandinàvia, beu directament del mètode etnogràfic, fins arribar, més recentment, a la incorporació de les metodologies i principis etnogràfics a noves metodologies en el camp del disseny com ara el design thinking o els mètodes de co-creació amb els “usuaris”, o el mateix concepte de co-disseny, que inclou en els processos de disseny les persones i la ciutadania (Sanders, 2008).
Podríem dir que el disseny i l’antropologia, i també l’arquitectura o l’art, tenen en comú l’interès per explorar com els humans perceben, es relacionen i construeixen el món en el qual viuen. Però mentre l’etnografia documenta una comunitat en un moment determinat, el disseny mira cap al futur (Ingold, 2013). Segons Ton Otto i Rachel Charlotte Smith (2021:33), el disseny es caracteritza per ser una pràctica orientada al futur, en la creació de productes o serveis nous, que aportin solucions a necessitats o problemàtiques concretes. El seu èxit es mesura en l’impacte social i la rellevància que tenen els productes i les solucions conceptuals en la vida de les persones. L’èxit de l’antropologia és contribuir a ampliar el coneixement d’allò humà i la seva rellevància està en la capacitat de transformar la mirada i obrir-la a altres mons possibles.
El disseny fa realitat una idea i transforma el món material que l’envolta. Per a Tim Ingold (2013), dissenyar és donar forma al futur del món en què vivim. Ingold també veu en el disseny una via de transformació per a l’antropologia: del seu ancoratge en l’estudi del passat en el present, cap a una antropologia que miri cap el futur. El disseny, diu, ens obre a imaginar el futur; no rau només en la planificació o en la predicció, sinó en la imaginació, en els somnis i en l’esperança; i, en aquest sentit, implica una forma d’intervenció social efectiva i molt diferent a com tradicionalment s’ha entès l’antropologia aplicada. Precisament, la diferència que proposa Sarah Pink (2014) és que en l’antropologia aplicada, el procés de recerca està separat de l’aplicació; i encara que es reconegui una transformació social durant la recerca, el focus està posat en els resultats conceptuals i en el disseny de polítiques posteriors; no en el disseny de solucions conjuntes amb els participants.
L’antropologia del disseny proposa doncs una nova orientació cap al futur i en dissenyar metodologies per les quals el procés etnogràfic implicat en el disseny sigui l’eix de la recerca, però també sigui part i possibiliti la transformació i canvi social. Un dels reptes de l’antropologia del disseny seria doncs desenvolupar aquestes eines i pràctiques cap a la creació de futurs en col·laboració. L’antropologia del disseny va perfilant-se com un espai d’experimentació en el qual intervenen diferents agents, tant des del camp del disseny i l’antropologia, les arts i les enginyeries, com des de les institucions, empreses, col·lectius i la ciutadania. Segons Otto (2021:20) l’antropologia del disseny té el potencial de convertir-se en un camp important de pràctica i de la investigació en disseny. Especialment per les afinitats entre els mètodes de treball de camp etnogràfic i processos de prototipatge del disseny, ambdós interactuant amb la ciutadania per produir noves solucions materials i immaterials. Tanmateix, l’enfocament del disseny en el canvi i en la intervenció creativa per explorar possibles futurs pot ser una gran font d’inspiració per renovar enfocaments i mètodes de l’antropologia i la seva rellevància en el món.
Ensenyar i aprendre antropologia en l’àmbit del disseny suposa incorporar aquestes reflexions des de l’antropologia i l’etnografia del disseny d’una manera que sigui intel·ligible i pràctica. Per això, convidem a participar a professorat i alumnat en el món del disseny i altres disciplines creatives per compartir experiències i aprenentatges. En el simposi proposem abordar les següents preguntes:
– Com ensenyem antropologia en els camps del disseny i altres disciplines creatives?
– De quina manera l’antropologia és o pot ser transformada per la seva imbricació en la teoria i pràctica del disseny i altres disciplines creatives?
– Quina és l’experiència dels estudiants de disseny i altres disciplines creatives en l’aprenentatge de les aproximacions teòriques i metodològiques de l’antropologia?
– De quina manera l’etnografia forma part de processos de recerca-acció o de recerca basada en la pràctica que es promou des del disseny i les arts?
Bibliografia
Appadurai, A. (Ed.). (1991). La vida social de las cosas: perspectiva cultural de las mercancías. Grijalbo.
Appadurai, A. (2016). El futuro como hecho cultural. Fondo de Cultura Económica.
Clarke, A. (ed.) (2011). Design Anthropology: Object Culture in the 21st Century. Wien and New York: Springer.
Codina, T. M., & Flores, N. L. (2017). De lo cotidiano a la innovación. Contribuciones entre antropología y diseño. Tercer Simposio Académico sobre la Enseñanza del Diseño BICeBé.
Gunn, W., T. Otto y R.Ch. Smith (2013). Design Anthropology. Theory and Practice. London: Bloomsbury.
Gunn, W. y J. Donovan (2012). Design and Anthropology, Farnham: Ashgate.
Henare, A., M. Holbraad y S. Wastell (2007). Thinking Through Things: Theorizing Artefacts Ethnographically. London-New York: Routledge.
Ibarra, M. C. (2022). Confluencias del Diseño con la antropología: caminos presentes y futuros en América Latina. RChD: Creación y Pensamiento, 7(12), 1-4.
Ingold, T. 2013. Making: Anthropology, Archaeology, Art and Architecture. London, Routledge.
Martín Juez, F. (2002). Contribuciones a una antropología del diseño. Barcelona: Gedisa.
Mauss, M. (2009). [1924] Ensayo sobre el don: forma y función del intercambio en las sociedades arcaicas. Katz editores.
Miller, D. (ed.) (2005). Materiality. Durham-London: Duke University Press.
Otto, T., Smith, R. C., & Kjærsgaard, M. G. (2021). Entre hacer y conocer. Seis textos sobre antropología del diseño y antropología visual. Enes, Morelia, Mèxico.
Pink, S. (2014). Digital–visual–sensory-design anthropology: Ethnography, imagination and intervention. Arts and Humanities in Higher education, 13(4), 412-427.
Pink, S., Ardèvol, E., & Lanzeni, D. (2016). Digital Materialities; Design and Anthropology. Routledge.
Pink, S., Fors, V., Lanzeni, D., Duque, M., Sumartojo, S., & Strengers, Y. (2022). Design Ethnography: Research, Responsibilities, and Futures. Taylor & Francis.
Rabinow, P. y G. E. Marcus, con J. D. Faubion y T. Rees (2008). Designs for an Anthropology of the Contemporary. Durham: Duke University
Sanders, E. B. N., & Stappers, P. J. (2008). Co-creation and the new landscapes of design. Co-design, 4(1), 5-18.