Resum
La pandèmia del COVID-19 i les mesures de salut pública adoptades han desencadenat una de les crisis econòmiques i socials globals més grans de la història contemporània, afectant les múltiples dimensions de la vida humana. Un dels àmbits en què l’impacte ha estat més profund és el del patrimoni cultural. Aquest simposi pretén reflexionar sobre com la pandèmia i el distanciament social ha afectat el patrimoni des d’un punt de vista social, econòmic i polític, i al mateix temps aplegar experiències de respostes donades, en especial en el camp dels museus etnològics i en el patrimoni immaterial. Els efectes del confinament han generat, de totes maneres, una paradoxa. D’una banda, en el cas dels museus el tancament ha provocat una pèrdua de públics i d’ingressos, el que ha afectat greument a les seves activitats, condicions laborals i programació. De forma similar, en el camp del PCI s’han hagut de cancel·lar la major part de les celebracions i les restriccions han generat pèrdues econòmiques i efectes psicològics per les restriccions. Però d’altra banda, les restriccions han mostrat el valor de resiliència i la capacitat de reinvenció i creativitat del patrimoni. Tant en els museus com en el PCI s’han realitzat nombroses activitats alternatives, tant presencials (exposicions sobre la pandèmia, documentació de la pandèmia, celebracions festives substitutòries, reinvenció de festes i celebracions) com virtuals (utilització de les xarxes socials, mecanismes de participació social, visites virtuals, etc.). Tot plegat ens porta a plantejar-nos el valor del patrimoni i la seva sostenibilitat futura.
L’estudi dels efectes i de les respostes del patrimoni, que abordarem en aquesta recerca, planteja debats teòrics més immediats sobre com interpretar els efectes de la pandèmia, però també ens permet plantejar altres debats a llarg termini sobre el mateix significat del patrimoni i els seus usos socials.
Fins ara, i com a conseqüència del poc temps transcorregut, hi ha pocs estudis sobre l’impacte del COVID-19 en l’àmbit del patrimoni, encara que ja hi ha algunes anàlisis inicials que fan referència als efectes sobre les (Bawidamann, 2020); la celebració de festes i festes (Davies, 2020; Roigé, Guil, Bellas, 2021), l’ús de l’espai digital i les xarxes socials per a la difusió de les TIC durant la pandèmia (Roigé, Bellas, Soulier, 2021); els efectes sobre el turisme relacionat amb el PCI (Cantoni, 2020) i els efectes en els museus (Tully, 2020). De moment, la nostra comprensió només es refereix a l’impacte a curt termini. L’impacte a llarg termini pot ser molt variable en funció del desenvolupament del turisme, de les restriccions sanitàries en curs i, sobretot, dels possibles canvis en el consum cultural de les persones i en la percepció del patrimoni immaterial. Tot plegat planteja nombroses qüestions sobre el futur del patrimoni, la seva sostenibilitat i com poden afectar els canvis en un futur, qüestionant alguns aspectes de la gestió dels museus i dels elements patrimonials, la seva massificació turística, la dependència dels públics o el paper dels elements virtuals. Però també es plantegen qüestions teòriques més àmplies, que posen sobre la taula els debats de llarg abast sobre el significat del patrimoni. La reflexió sobre com s’ha utilitzat el patrimoni durant el període COVID obre, doncs, moltes qüestions sobre els usos del patrimoni i el seu significat durant un període límit, el que fa necessària una reflexió antropològica.
El simposi admetrà comunicacions sobre temàtiques diverses, com poden ser:
– Els efectes econòmics, socials i polítics sobre els elements del patrimoni immaterial, les festes i celebracions, així com en l’artesania.
– Els conflictes ocasionats per les prohibicions, les reaccions de les comunitats i les alternatives plantejades.
– L’ús de les xarxes socials, museus virtuals i espais virtuals en les accions portades a terme per a la difusió o participació social.
– Les celebracions alternatives creades per fer front a les prohibicions i el distanciament social.
– Les estratègies seguides pels museus etnològics per documentar la memòria de la vida quotidiana durant el confinament, recollint col·leccions virtuals o físiques.
– Les accions desenvolupades pels museus per estar presents entre els seus públics.
– Els plantejaments de futur respecte al patrimoni material i immaterial, els usos del patrimoni i la seva sostenibilitat futura, analitzant quin replantejament pot portar els efectes de la pandèmia.
Les comunicacions presentades haurien d’estar basades en recerques monogràfiques o de major abast, i a partir de documentació etnogràfica, observació, entrevistes o etnografia virtual.
Referències
Bawidamann, L; Peter, L.; Walthert, R. (2020) “Restricted religion. Compliance, vicariousness, and authority during the Corona pandemic in Switzerland”. European Societies, 2020, Vol. 23, Issue sup1.
Cantoni, L.; De Ascaniis, S.; Elgin-Nijhuis, K. (eds) (2020) Living heritage and sustainable tourism. “Preceedings” of HTHIC Conference, Università della Swizzera Italiana: Lugano.
Davies, K. (2020) “Festivals Post Covid-19”. Leisure Sciences.
Imber-Black, E. Rituals in the Time of COVID-19 (2020) “Imagination, Responsiveness, and the Human Spirit”. Family Process, 59(3), 912–921. Low, S.; Maguire, M. (2020) “Public space during COVID-19”. Social Anthropology, 2020, 28(2), 309–310.
Tsalpara, C.; Soulopoulos, I.; Sklias, I.; Grammalidis, N. Covid-19 (2020) Pandemic’s Influence on Popular/Folk Culture and Tourism in Greece: Shaping the Future and Beyond. In Strategic Innovative Marketing and Tourism in the COVID-19. 9th Springer Proceedings in ICSIMAT Conference.
UNESCO (2020). Intangible Cultural Heritage in emergencies responding to the COVID-19 pandemic: addressing questions of ICH and resilience in times of crisis: report. UNESCO Office Venice and Regional Bureau for Science and Culture in Europe: Venècia.
Roigé, X.; Bellas, L.; Soulier, V. (2021) “El Museo Virtual de las Fiestas del Fuego del Pirineo. Un museo en línea a partir del patrimonio inmaterial”. Proceedings I Congreso Internacional de Museos y Estrategias Digitales, 2021, Edicions Universitat de Valencia: Valencia.
Roigé, X.; Guil, M.; Bellas, L. (2021) “Communities without festivities? Community effects, transformations and Tully, G. (2020) Are we living the future? Museums in the time of Covid-19. Tourism facing a pandemic. From crisis to recovery. Editor Burini, F. Università degli Studi di Bergamo: Bergamo, 229-242