Resum
Realitzar un treball de camp acompanyat -ja sigui, de les criatures, la parella, o els progenitors- té moltes implicacions metodològiques, epistemològiques i ètiques. Endur-se algú a camp pot modificar la temàtica de la recerca, obrir noves vies d’obtenció de dades, afavorir l’establiment de rapport o provocar tensions inesperades. Implica també molts dilemes relacionats amb la separació entre la vida privada i la professional, els nostres límits respecte el relativisme cultural, o la visibilització de privilegis que ens agradaria més ocultar per aconseguir la pretesa “immersió total” que requereix l’observació participant. Provoca dubtes en relació a l’ètica d’utilitzar les criatures o les parelles com a estratègia de recerca. Finalment, aporta molta informació sobre la producció del coneixement, les seves condicions i la recerca situada. Malgrat la seva rellevància epistemològica i metodològica, és un tema relegat a les converses informals: existeix un cert menyspreu per part del món acadèmic i editorial per ser considerat un “afer personal” o fins hi tot anecdòtic. El mite de l’observador objectiu, neutre, que no interfereix en la vida dels seus subjectes d’estudi, segueix ben viu. No obstant algunes mares etnògrafes insisteixen en la necessitat de parlar-ne. Són també elles les més exposades als prejudicis, ja sigui perquè s’enduen les criatures a camp o les “abandonen” durant llargs períodes de temps. En aquest simposi, volem recollir reflexions metodològiques, epistemològiques i ètiques sobre el treball de camp acompanyat amb l’objectiu de reflexionar críticament sobre la qüestió i identificar els principals reptes que ens planteja com etnògrafs/es.
Proposta simposi
A l’hora de fer treball de camp, se’ns plantegen molts dilemes com a professionals de l’antropologia. Sembla que quan marxem ho deixem tot per entregar-nos a viure amb l’altri. La figura de l’investigador solitari sense bagatge cultural ni prejudicis encara forma part del nostre imaginari col·lectiu. Les monografies clàssiques difícilment comenten les condicions en les que es van desenvolupar. Tot i que moltes persones fan treball de camp amb les seves parelles, infants o altres familiars o amics, no s’esmenta la seva presència, ni la seva influència a l’hora d’interpretar la realitat que volem copsar.
La posicionalitat condiciona, tot i que no determina, la recerca (Okely 1992; Rosaldo 1989; Robertson 2002), des de l’establiment de rapport fins a l’obtenció de dades, sense oblidar la manera d’interpretar-les. Fer una recerca situada implica no només ser transparent en relació a la formació acadèmica o el finançament de la nostra activitat, sinó també explicar altres situacions que poden influenciar-la: origen, aspecte físic, religió, sexe/gènere, ideologia, etc. Però alguns aspectes continuen sent silenciats. La maternitat, per exemple, segueix sent un tema força tabú: parlar-ne (evocar les emocions en les monografies o il·lustrar certs aspectes amb experiències viscudes amb els infants) sembla incompatible amb la professionalitat que requereix la nostra disciplina. Aquest silenci −a vegades voluntari, sovint imposat per l’acadèmia i les editorials− apunta dos temes centrals en la nostra disciplina: en primer lloc, atès que en antropologia som els nostres propis instruments de recerca, la qüestió de la delimitació entre l’esfera professional i l’esfera pública (Dreby i Brown 2013) a l’hora de redactar, és a dir, la política inherent a l’acte d’escriure. En segon lloc, el biaix de gènere: sembla ser més difícil per les etnògrafes que per als etnògrafs resoldre el dilema d’endur-se o no la progenitura al camp. Tal i com han mostrat diversos treballs, les concepcions europees i euro-americanes sobre la maternitat produeixen ambivalència: d’una banda, resulta impensable per a moltes mares marxar deixant les criatures a casa per alguns mesos (Flinn 1998: 11; Sutherland 2008); però per l’altra, endur-se-les genera comentaris negatius en l’entorn proper, o fins i tot acusacions d’irresponsabilitat (Frohlick 2002), perillositat i egoisme.
La qüestió d’endur-se les criatures a fer treball de camp genera reflexions profundes sobre les seves implicacions ètiques. En alguns casos, fins i tot poden provocar sentiments de culpa per haver arrossegat un infant a un terreny perillós, gairebé sempre inconfortable, en favor de la carrera professional. Algunes es pregunten si no es tractaria d’una violació dels drets dels infants (Cornet i Blumenfield 2016: 4) quan els convertim en eines estratègiques de la recerca (per obtenir dades, augmentar el grau de confiança o aprendre la llengua).
Les implicacions ètiques, metodològiques i epistemològiques d’endur-se altres persones al camp són tan profundes que resulta estranya la seva absència dels relats etnogràfics. Modifica l’establiment de rapport i la confiança perquè al canviar d’estatus es capgiren les concepcions locals sobre la presència i les intencions de l’etnògraf/a. Influeix en la recollida de dades, doncs certes informacions es tornen més accessibles que d’altres. Pot canviar la temàtica central de la recerca ja que apareixen nous temes d’interès, o s’eviten temes sensibles. És a dir, fer un treball de camp acompanyat no és simplement una anècdota, sinó que té un impacte central en el procés de la formació de coneixement (Cassell 1987: 169–170; Korpela, Hirvi i Tawah 2016: 4). Un procés que sempre és relacional i afectiu (Spencer and Davies 2010; Stodulka, Dinkelaker and Thajib 2019) i en el que la interrelació entre els aspectes personals i professionals són mútuament constitutius (Amit 2000: 11).
Fer treball de camp acompanyat fa aparèixer tensions, derivades del relativisme cultural i l’observació participant, que poden quedar ocultes quan viatgem soles: la confrontació amb altres concepcions sobre les relacions de parella o la infància sovint generen moments de crisi que posen la nostra capacitat d’adaptació a prova (Cornet i Blumenfield 2016; Funk 2020; Glover 2016; Hansen 2016; Shea 2016); a més, la seguretat, confort i salut es gestionen diferentment quan ens acompanyen criatures o persones dependents, fent evidents alguns privilegis que qüestionen l’observació participant.
A Catalunya, Victòria Reyes ha escrit sobre la seva convivència amb els tsimane’ de l’Amazònia boliviana entre el 1999 i el 2004, acompanyada de la seva parella i la seva filla. Fora, alguns treballs parlen de la presència dels infants sobre el terreny (Butler i Turner 1987; Cassell 1987), la dimensió familiar de la investigació antropològica (Flinn, Marshall i Armstrong 1998), el solapament de la vida professional amb la familiar (Brown i Dreby 2013), el treball de camp en parella dividit en raó de gènere (Ariëns i Strijp 1989), i l’ètica del treball de camp acompanyat, la producció de coneixement etnogràfic i les estructures de suport tant institucional com financer (Braukmann, Haug, Metzmacher i Stolz 2020). Una iniciativa recent que ajuda a visibilitzar aquestes qüestions són una sèrie d’escrits breus anomenats “#fieldwork with children” (Halme-Tuomisaari 2017; McGranahan 2015; Toivanen 2015) al portal web AllegraLab.
En aquest simposi volem anar més enllà dels relats individuals, per assenyalar les implicacions teòriques i metodològiques del treball de camp acompanyat, tenint en compte el biaix de gènere.
Ens proposem abordar diferents dimensions del treball de camp acompanyat:
- Les motivacions de compartir l’experiència de camp amb altres persones
- La influència dels acompanyants en la producció de coneixement etnogràfic i antropològic
- Aspectes ètics i emocionals
- Les estructures institucionals de suport i finançament.
Bibliografia:
Amit, Vered (2000): Constructing the Field. Ethnographic Fieldwork in the Contemporary World, London and New York: Routledge, p. 11.
Ariëns, Ilva/Strijp, Ruud (1989): “Anthropological Couples. In the field and beyond.” In: Focaal 10, pp. 5–24.
Braukmann, Fabienne; Haug, Michaela; Metzmacher, Katja; Stolz, Rosalie (eds.). 2020. Being a Parent in the Field: Implications and Challenges of Accompanied Fieldwork. Transcript Press.
Butler, Barbara/Turner, Diane Michalski (1987) Children and anthropological research, New York: Plenum.
Cassell, Joan (1987) Children in the field. Anthropological experiences, Philadelphia: Temple University Press.
Cornet, Candice/Blumenfield, Tami (2016): “Introduction. Anthropological Fieldwork and Families.” In: Candice Cornet/Tami Blumenfield (eds.), Doing Fieldwork in China…with Kids! The Dynamics of Accompanied Fieldwork
in the People’s Republic, Copenhagen: NIAS Press, pp. 1–17.
Dreby, Joanna/Brown,Tamara Mose (2013): “Work and Home (Im)Balance. Finding Synergy through Ethnographic Fieldwork.” In: Tamara Mose Brown/Joanna Dreby (eds.), Family and Work in Everyday Ethnography, Philadelphia: Temple University Press, pp. 3–16.
Flinn, Juliana (1998): “Introduction. The Family Dimension in Anthropological Fieldwork.” In: Juliana Flinn/Leslie B. Marshall/Jocelyn Armstrong (eds.), Fieldwork and Families. Constructing New Models for Ethnographic Research, Honolulu: University of Hawai’i Press. pp. 1–21.
Frohlick, Susan (2002): “You Brought Your Baby to Base Camp? Families and Field Sites.” In: The Great Lakes Geographer 9/1, pp. 49–58.
Funk, Leberecht (2020): “Bringing My Wife and Children to the Field. Methodological, Epistemological and Ethical Reflections.” In: Braukmann et al. (eds.). 2020. Being a Parent in the Field…, pp. 185-208.
Glover, Denise (2016): “Viral Signs. Confronting Cultural Relativism with Children’s Health in the Field.” In: Cornet and Blumenfield (eds.), Doing Fieldwork in China…, pp. 87–100.
Halme-Tuomisaari, Miia (2017): “Yes we can – and this is how! #fieldwork with kids.” In: Allegra Lab. Available online at http://allegralaboratory.net/yes-wecan-and-this-is-how-fieldwork/
Hansen, Mette H. (2016): “Between Norms and Science. What Kids Bring to the Field.” In: Cornet and Blumenfield (eds.), Doing Fieldwork in China…, pp. 19–40.
Korpela, Mari/Hirvi, Laura/Tawah, Sanna (2016): “Not Alone. Doing Fieldwork in the Company of Family Members.” In: Suomen Antropologi 41/3, pp. 3–20.
McGranahan, Carole (2015): “Yes, you can. Being an academic and a mother –redux.” In: Allegra Lab. Available online at http://allegralaboratory.net/yesyou-can-being-an-academic-and-a-mother/
Okely, Judith (1992): “Anthropology and Autobiography. Participatory Experience and Embodied Knowledge.” In: Judith Okely/Helen Callaway (eds.), Anthropology and Autobiography, London and New York: Routledge, pp. 1–27.
Reyes-García, Victoria (2019) “Mothering in the Field: Participant Observation on Cultural Transmission”. In Bonnie L. Hewlett (ed.) The Secret Lives of Anthropologists. Lessons from the Field. London: Routledge, pp. 182-203.
Robertson, Jennifer E. (2002): “Reflexivity Redux. A Pithy Polemic on ‘Positionality’.” In: Anthropological Quarterly 75/4, pp. 785–792.Rosaldo, Renato (1989): “Grief and Headhunter’s Rage.” In: Renato Rosaldo (ed.), Culture and Truth. The Remaking of Social Analysis, Boston: Beacon Press, pp. 1–21.
Shea, Jeanne (2016): “Clean Your Plate and Don’t Be Polite. An American
Mother’s Education in Early Childhood Parenting and Family Life in Shanghai China.” In: Cornet and Blumenfield (eds), Doing Fieldwork in China…, pp. 41–68.
Spencer, Dimitrina/Davies, James P. (2010): Anthropological Fieldwork. A Relational Process, Cambridge: Cambridge Scholars.
Stodulka, Thomas/Dinkelaker, Samia/Thajib, Ferdiansyah (2019): Affective Dimensions of Fieldwork and Ethnography, New York: Springer.
Sutherland, Jean-Anne (2008): “Ideal Mama, Ideal Worker. Negotiating Guilt and Shame in Academe.” In: Caroline Grant/Elrena Evans (eds.), Mama Ph.D. Women Write about Motherhood and Academic Life, New Brunswick, New Jersey and London: Rutgers University Press, pp. 213–221.
Toivanen, Reetta (2015): “Redux. #fieldwork with children.” In: Allegra Lab. Available online at http://allegralaboratory.net/fieldwork-with-children/